La visió de la Dra. Temple Grandin

20 Febrer 2023

Temple Grandin (Boston, 1947) és una zoòloga i etòloga nord-americana, professora a la Colorado State University, on ha desenvolupat gran part de la seva recerca en comportament animal aplicat a la ramaderia. Es va doctorar en Ciència Animal a la University of Illinois i és autora de llibres de referència com Thinking in Pictures. També és coneguda per haver explicat públicament la seva experiència amb la Síndrome d’Asperger, fet que li ha donat una perspectiva molt particular sobre la percepció sensorial. La seva trajectòria i història personal també van inspirar la pel·lícula biogràfica Temple Grandin, que mostra tant la seva vida com el seu impacte en el benestar animal i el disseny d’instal·lacions ramaderes.
Durant una conferència on vam tenir l’oportunitat de conèixer-la, la Dra. Grandin va destacar un aspecte clau per a qualsevol explotació: el maneig del bestiar té un impacte directe sobre la productivitat, la seguretat i el benestar animal.

Disseny d’instal·lacions i comportament animal
Grandin ha dissenyat corrals i sistemes de conducció de bestiar utilitzats en molts països, com Canadà, Estats Units, Mèxic, Austràlia o Nova Zelanda. Els seus dissenys, especialment els passadissos corbs, aprofiten el comportament natural dels animals per facilitar el moviment i reduir l’estrès.
Un dels conceptes fonamentals que va popularitzar és la zona de vol, és a dir, l’espai personal de l’animal. Quan una persona entra en aquesta zona, l’animal es mou per allunyar-se. Saber utilitzar correctament aquesta distància permet moure el bestiar amb menys força, menys estrès i menys risc d’accidents.
També ha desenvolupat sistemes objectius per avaluar el maneig del bestiar en plantes càrniques, utilitzats avui com a estàndard en auditories de benestar animal.
La seva investigació també inclou temes com el temperament del bestiar, la reducció de lesions, l’enriquiment ambiental en porcí o la fertilitat en toros.

Per què és tan important un bon maneig?

Un maneig correcte permet:
• Augmentar el rendiment productiu
• Reduir costos de mà d’obra
• Millorar la seguretat dels cuidadors
• Reduir lesions i contusions
• Millorar el benestar animal

El primer principi és treballar amb calma. Els crits o moviments bruscos fan que el bestiar s’espanti. Els animals estressats corren, salten o es resisteixen, cosa que comporta menys producció, més lesions i pitjors resultats reproductius. En canvi, animals tranquils són animals més productius.

La importància de les instal·lacions
Un bon maneig també depèn de tenir infraestructures adequades.

Els paviments han de ser antilliscants i sense arestes per evitar caigudes i lesions. El patró de diamant és un dels més utilitzats perquè evita relliscades, tot i que pot resultar dur per animals que passen moltes hores dempeus i pot contribuir a problemes podals.
Per això es recomana utilitzar-lo sobretot en zones de pas amb més moviment, com rampes o passadissos de càrrega. Altres alternatives són la sorra o catifes fetes amb pneumàtics reciclats, que redueixen lesions de peülles però són més difícils de netejar.
El problema de les coixeres continua sent molt important. Segons estudis del National Animal Health Monitoring System, als Estats Units aproximadament el 15% de les vaques de llet sacrificades ho eren a causa directa de coixeres, una situació que encara avui continua sent preocupant.

Recomanacions pràctiques de maneig

Per facilitar el moviment del bestiar i reduir l’estrès:

• Eliminar distraccions: ombres, reflexos, corrents d’aire, sorolls o moviment de persones i maquinària poden fer que els animals es neguin a avançar.
• Instal·lar cintes o pantalles visuals en cintes transportadores o passadissos de conducció perquè els animals no vegin moviment davant seu quan s’hi apropen.
• Controlar la il·luminació: els animals eviten entrar en llocs foscos; és útil posar llum a l’entrada, però sense enfocar directament als ulls.
• Evitar reflexos en metalls o basses d’aigua, que poden semblar obstacles.
• Reduir el soroll, especialment els sons metàl·lics o aguts, als quals els animals són molt sensibles.
• Evitar els enrampadors elèctrics sempre que sigui possible i utilitzar eines més tranquil·les com pals amb bandera o extensions de plàstic.
• Treballar amb grups petits, evitant omplir més de tres quartes parts dels corrals o zones de conducció perquè els animals puguin girar-se i moure’s amb facilitat.